L’adolescència es la fase evolutiva caracteritzada per la construcció de la identitat.
- Qui sóc?
- Que faig en la vida?
- Cap a on vaig?
- Que és el que em fa ser diferent?
L’adquisició de la identitat ve donada gràcies a dos processos bàsics, l’exploració i el compromís . Si som responsables podem adquirir compromisos. Si som autònoms ens podem permetre explorar.
Responsabilitat:
LA responsabilitat es podria definir com la capacitat d’assumir obligacions i ser capaços de respondre dels mateixos actes.
La responsabilitat es un aprenentatge i com tots els aprenentatges requereix un temps de pràctica per poder interioritzar la.
Qué hem de fer els pares?
- Incentivar-los i recolzar-los en la realització d’allò que es proposen.
- Creure amb ells (genuïnament)
- Ajudar-los en la presa de decisions responsables. (No decidir per ells!)
- Confiar amb ells i oferir-los suport.
- Evitar tant la sobreprotecció com les exigències excessives.
Com?
- Establint normes i límits en positiu.
- Que tinguin clar quines seran les conseqüències, si no es compleixen. Conseqüències i càstigs no son el mateix.
- Hem de permetre que ells participin de l’elaboració de les normes, si no, no s’implicaran.
- Donar terminis de temps per practicar i interioritzar els nous aprenentatges.
- Donar responsabilitat atenent a les capacitats.
- Predicar amb l’exemple. “Per poder exigir no hem d’oblidar que abans cal ensenyar”.
Ajudem-los a ser proactius
Tota NECESSITAT (conscient o inconscient), genera una Motivació Latent que ens dirigeix a la SATISFACCIÓ de la necessitat, moment en què s’activa l’ acció motivada.
Per exemple
Penseu en el desig d’arribar el divendres a casa, la necessitat és sentir per exemple el confort d’estar al sofà o veure una pel·lícula sabent que a l’endemà no ens hem de llevar d’hora.
- Necessitat: arribar a casa.
- Satisfacció: Arrepenjar-nos en el sofà.
Si de repent ens trobem en una caravana (OBSTACLE) que ens impedeix o , ens ajorna la nostra SATISFACCIÓ, podem reaccionar de dues maneres:
- Amb frustració carregant contra l’obstacle.
- Buscant alternatives per seguir avançant.
Amb la primera de les conductes ens quedem bloquejats en l’OBSTACLE, ens sentim en mans de les circumstàncies, i fem culpable al món de la nostra infelicitat, la ràbia ens dóna força , però mirem tant a prop l’obstacle que ens ceguem a altres alternatives.
Amb la segona de les conductes , nosaltres ens fem partícips cercant alternatives a l’obstacle, ens centrem en l’objectiu de Satisfacció (el sofà), i no en l’obstacle (la caravana), la frustració no ens paralitza. Apareixen la reflexió i la creativitat en buscar alternatives.(Provar altres rutes, fer la llista de la compra, parlar amb els nostres fills si estan amb nosaltres, …)
Fomentem conductes pro-actives en els nostres fills.!!
Ajudem-los a trobar alternatives. Els hi estem fomentant l’aprenentatge, la responsabilitat, la reflexió, la persistència, la superació, l’esforç i la motivació. Amb el consegüent enfortiment de la seva AUTOESTIMA I AUTOEFICIÈNCIA.
EL que és important és COM vius els resultats , més que l’obtenció dels mateixos
Autonomia
ANIMAR, CONFIAR I VALORAR
Per què els nostres fills siguin autònoms cal deixar-los fer les coses per si mateixos. Si els hi fem tot, ells mai aprendran, s’aprèn amb la pràctica. Ningú neix ensenyat, hem de practicar per poder assolir els aprenentatges i interioritzar-los, donem temps i permetem errors, formant part de l’aprenentatge.
Hem d’oferir suficient llibertat d’acció i de pensament per què ells puguin desenvolupar la confiança en si mateixos.
Com?
- Amb missatges positius: SE QUE TU POTS, ES CAPAÇ,.. .
- Confiant amb ells: No els hi esteu sempre al darrere revisant si ho fan bé o malament.. .
- Valorem-los: Si s’esforcen felicitar-los encara que els progressos siguin petits.
- Poseu-vos al seu lloc. Com us agradaria que us ensenyessin?.
- No oblideu mai les coses bones que fan, les seves qualitats, aquestes son d’ells i ningú els hi traurà.
EINES: Amor, paciència, comprensió i saber posar-nos en lloc de l’altre.
Comentaris