L’adolescència es la fase evolutiva caracteritzada per la construcció de la identitat.

  • Qui sóc?
  • Que faig en la vida?
  • Cap a on vaig?
  • Que és el que em fa ser diferent?

L’adquisició de la identitat ve donada gràcies a dos processos bàsics, l’exploració i el compromís . Si som responsables podem adquirir compromisos. Si som autònoms ens podem permetre explorar.

Responsabilitat:

LA responsabilitat es podria definir com la capacitat d’assumir obligacions i ser capaços de respondre dels mateixos actes.

La responsabilitat es un aprenentatge i com tots els aprenentatges requereix un temps de pràctica per poder interioritzar la.

Qué hem de fer els pares?

  • Incentivar-los i recolzar-los en la realització d’allò que es proposen.
  • Creure amb ells (genuïnament)
  • Ajudar-los en la presa de decisions responsables. (No decidir per ells!)
  • Confiar amb ells i oferir-los suport.
  • Evitar tant la sobreprotecció com les exigències excessives.

Com?

  • Establint normes i límits en positiu.
  • Que tinguin clar quines seran les conseqüències,  si no es compleixen. Conseqüències i càstigs no son el mateix.
  • Hem de permetre que ells participin de l’elaboració de les normes, si no, no s’implicaran.
  • Donar terminis de temps per practicar i interioritzar els nous aprenentatges.
  • Donar responsabilitat atenent a les capacitats.
  • Predicar amb l’exemple. “Per poder exigir no hem d’oblidar que abans cal ensenyar”.

Ajudem-los a ser proactius

Tota NECESSITAT (conscient o inconscient), genera una Motivació Latent que ens dirigeix a la SATISFACCIÓ de la necessitat, moment en què s’activa l’ acció motivada.

Per exemple

Penseu en el desig d’arribar el divendres a casa, la necessitat és sentir per exemple el confort d’estar al sofà o veure una pel·lícula sabent que a l’endemà no ens hem de llevar d’hora.

  • Necessitat: arribar a casa.
  • Satisfacció: Arrepenjar-nos en el sofà.

Si de repent ens trobem en una caravana (OBSTACLE) que ens impedeix o , ens ajorna la nostra SATISFACCIÓ, podem reaccionar de dues maneres:

  1. Amb frustració carregant contra l’obstacle.
  2. Buscant alternatives per seguir avançant.

Amb la primera de les conductes ens quedem bloquejats en l’OBSTACLE, ens sentim en mans de les circumstàncies, i fem culpable al món de la nostra infelicitat, la ràbia ens dóna força , però mirem tant a prop l’obstacle que ens ceguem a altres alternatives.

Amb la segona de les conductes , nosaltres ens fem partícips cercant alternatives a l’obstacle, ens centrem en l’objectiu de Satisfacció (el sofà), i no en l’obstacle (la caravana), la frustració no ens paralitza. Apareixen la reflexió i la creativitat en buscar alternatives.(Provar altres rutes, fer la llista de la compra, parlar amb els nostres fills si estan amb nosaltres,  …)

Fomentem conductes pro-actives en els nostres fills.!!

Ajudem-los a trobar alternatives. Els hi estem fomentant l’aprenentatge, la responsabilitat, la reflexió, la persistència, la superació, l’esforç i la motivació. Amb el consegüent enfortiment de la seva AUTOESTIMA I AUTOEFICIÈNCIA.

EL que és important és COM vius els resultats , més que l’obtenció dels mateixos

 Autonomia

ANIMAR, CONFIAR I VALORAR

Per què els nostres fills siguin autònoms cal deixar-los fer les coses per si mateixos. Si els hi fem tot, ells mai aprendran, s’aprèn amb la pràctica. Ningú neix ensenyat, hem de practicar per poder assolir els aprenentatges i interioritzar-los, donem temps i permetem errors, formant part de l’aprenentatge.

Hem d’oferir suficient llibertat d’acció i de pensament per què ells puguin desenvolupar la confiança en si mateixos.

 Com?

  • Amb missatges positius: SE QUE TU POTS, ES CAPAÇ,.. .
  • Confiant amb ells: No els hi esteu sempre al darrere revisant si ho fan bé o malament.. .
  • Valorem-los: Si s’esforcen felicitar-los encara que els progressos siguin petits.
  • Poseu-vos al seu lloc. Com us agradaria que us ensenyessin?.
  • No oblideu mai les coses bones que fan, les seves qualitats, aquestes son d’ells i ningú els hi traurà.

EINES: Amor, paciència, comprensió i saber posar-nos en lloc de l’altre.