Acompanyament a adults en cas de separació

La separació de la parella és una de les experiències més doloroses, estressants i de major impacte emocional a què podem haver de fer front al llarg de la nostra vida. Quan es dóna una separació, les emocions esclaten.

De vegades una pèrdua d’avui, ens connecta amb altres perdudes del passat, connectem amb el ja viscut , i de vegades,  apareix el sofriment, el bloqueig.

La vivència de les diferents perdudes al llarg de la nostra vida pot comportar estats de depressió, ansietat, tristesa, ràbia…i falta d’il·lusió. Però també pot comportar un gran creixement, un creixement vital que ens connecta a nosaltres mateixos.

Al llarg de la vida passem per moltes i diferents etapes. Ens enfrontem a constants canvis que suposen guanys i pèrdues, però no sempre sabem acomiadar-nos, adaptar-nos a la nova situació de la forma més adient possible. Enganyats en moltes de les experiències vitals per la fal·làcia d’una seguretat i estabilitat irreal, que ens fan que no sempre estiguem preparats per a noves situacions, tot i que aquestes, són inevitables en el costant fluir de la vida. No se’ns ensenya a estar preparats davant les pèrdues, més quan se’ns forma en la cerca de l’estabilitat. Hem de  considerar que una de les poques constants irrefutables en l’experiència vital es el canvi.

Val la pena treballar la nostra subjectivitat davant de la perduda, acceptar la seva presència, assumir que existeixen, perquè d’aquesta manera el procés que comporta pot resultar més viable, oferir resistències comporta sofriment, acceptar la seva existència permet sentir el dolor però de forma adaptativa. Dolor i sofriment són termes diferents, el primer és inevitable , el segon dependrà de la nostra subjectivitat.

El dol o procés de pèrdua, està acompanyat de sentiments de tristesa, por, dolor, ràbia, ira, ansietat, desesperança i aflicció.

En el cas de les relacions de parella pot representar una ruptura en el procés natural de la vida, donat que s’escapa a les expectatives futures, especialment en aquell dels membres que no es planteja la separació. És un fenomen important d’estrès emocional, i la persona ho pot viure com una experiència intensa i dolorosa, amb grans conseqüències en els diferents cercles i rols de la seva vida. Incloent també la sensació de pèrdua de control, culpa, vergonya, buit i sensació d’ineficàcia.
Es presenten quatre tasques que el la persona en procés de pèrdua haurà d’anar resolent per elaborar satisfactòriament el seu duel.

Aquestes tasques són:

• Acceptar la realitat de la pèrdua.
• Elaborar les emocions i el dolor de la pèrdua.
• Adaptar-se a un món en el qual l’ex parella ja no estarà present de la mateixa manera.
• Recol·locar emocionalment a l’ex parella, i continuar vivint.

La resolució d’aquestes tasques no es planteja de forma lineal, sinó que la persona les va afrontant i reprenent a mesura que s’enfronta al seu dolor, als seus pensaments, a diferents situacions, etc. Cada persona elabora el seu dol de forma particular i diferent, amb aspectes generals comuns, però amb matisos únics.

És un procés que involucra a la totalitat de l’ésser humà: els seus pensaments, les seves emocions, les seves conductes, els seus valors, els seus significats, etc. Un procés natural (és normal sentir dolor quan perdem o ens distanciem d’algú a qui volem); molt personal (subjectiu) quant a la forma individual de resoldre-ho que té cada persona; i un procés actiu, és a dir, el que pateix es fa responsable de la resolució del seu procés i, a més de sentir el dolor i les emocions que comporta, també afronta la presa de decisions.

Aquesta concepció del dol posa de manifest un procés dolorós i complex, que necessita ser atès per tots dos membres de la parella que s’ha dissolt i que requereix temps. Així mateix, per totes aquestes característiques, processos i situacions que afronta la persona en dol, també revela com l’elaboració del d’aquest pot ser, al mateix temps, una font de creixement personal.

Tasques de dol:

1. Acceptar la realitat de la pèrdua.

   Per iniciar el procés, és necessari realitzar la tasca de reconèixer que aquesta pèrdua ens genera dolor i tenim dret a parlar d’això, acceptar que allò que estimàvem i que hem perdut no tornarà més. Acostumar-nos a l’absència, fer-nos a la idea que ja mai tornarem a viure aquesta etapa de la vida. Reconèixer que cada persona ho viu de diferent manera. Descobrir tots els aspectes que es veuen modificats per la pèrdua i com canvia aquest fet els rols o papers que representem en la vida diària.

2. Treballar les emocions i el dolor de la pèrdua

   Expressar totes les emocions que acompanyen la pèrdua de la parella sense sentir-nos per això estranys, rebutjats o aïllats. Hem de reconèixer i fer que es reconegui el nostre dret a sentir tristesa, enuig, por, alegria, enyorança, incertesa, pau, alleujament i tots els sentiments que se’ns presentin.

   No obstant això, també cal reconèixer els drets dels altres i expressar els nostres sentiments de manera sana, que no facin mal ni a nosaltres mateixos ni als altres. De vegades és necessari expressar físicament les nostres emocions, per relaxar-nos i expressar allò que s’acumula dins de nosaltres.

3. Adaptar-se a un mitjà on l’ex parella /la perduda està absent.

   Serà necessari acostumar-se a viure d’una forma diferent, amb noves necessitats i reptes, acceptar als altres i a nosaltres mateixos amb els errors que vam poder haver comès, reconèixer la nostra responsabilitat, si és que la va haver-hi en les causes que van generar la separació i definir estratègies que puguem dur a terme per adaptar-nos millor a una nova forma de ser i de viure.

   El més important, és retardar una sèrie d’objectius de vida, elaborar un nou projecte de vida, amb altres metes a seguir. Inicialment aquests objectius poden ser a curt termini, però segons passin els dies, setmanes o mesos, caldrà pensar plans i estratègies més elaborats per seguir endavant amb la vida i anar-los posant en pràctica a poc a poc.

4. Acomodar emocionalment a l’ex parella /la pèrdua i seguir vivint.

   Amb el temps i el treball emocional, posteriorment aconseguirem trobar raons per seguir gaudint la vida, buscarem un espai per recordar la relació anterior i a la nostra ex parella i aconseguirem acomiadar-nos del que ja no és, per donar pas a una nova vida amb nous objectius i expectatives. Dins d’aquesta perspectiva, no es concep el concepte de “superar”, sinó més aviat un “integrar” la separació a la nostra vida. Mai oblidarem l’experiència, però arribat el moment aquesta resultarà menys dolorosa i retrobarem raons per tornar a estar satisfets amb nosaltres i amb la vida.